De CESC GAY (2005), amb Eduard Fernández, Montse Germán, Javier Cámara, Carme Pla, Àgata Roca.
El camí d’a la ciutat cap als Pirineus, pel retrovisor i just davant.
Els fulls del guió volen en un prat. El cel és gris de tempesta de final d’estiu a la Cerdanya. Comença a ploure. Al radiocasset antic, música clàssica.
L’amic veterinari arriba amb moto, content de veure l’amic reservat, tristot, instal-lat ja per uns dies a la casa del mig del prat, per trobar la pel-lícula de la crisi dels quaranta.
Un sopar al poble, a casa d’una amiga comuna que ha rebut la visita d’una amiga violinista per uns dies. L’amistat dels amics que t’estimen, t’aprecien, et respecten, sense ficció.
Una sortida a cavall, una excursió als llacs de la Pera, xerrant, ballant i fumant al voltant d’un foc de camp. Guionista i violinista, una nit perduts en un refugi, un dia en un hotel esperant per ser retrobats, un dia a Puigcerdà (qui ho diria, aquí, el París dels Pirineus !). El Pep Lizandre amb les seves danses a Bellver. La importància del que no es diu, dels silencis, de les mirades, de tantíssima contenció aparentment serena.
La « Love letter » del Nick Cave. S’ha fet fosc i continua plovent.
La companya i els nens arriben, sense avisar. L’altra realitat que retorna tan brutalment. Quanta quanta tristor.
Una immensa història d’amor que recorre paisatges emocionals subtilíssims, discrets, intensíssims, reals.
buongiorno!
non ho capito niente! Aiutami! per favore
ciao a salisburgo,
jakob