De CESC GAY (2005), amb Eduard Fernández, Montse Germán, Javier Cámara, Carme Pla, Àgata Roca.

El camí d’a la ciutat cap als Pirineus, pel retrovisor i just davant.

Els fulls del guió volen en un prat. El cel és gris de tempesta de final d’estiu a la Cerdanya. Comença a ploure. Al radiocasset antic, música clàssica.

L’amic veterinari arriba amb moto, content de veure l’amic reservat, tristot, instal-lat ja per uns dies a la casa del mig del prat, per trobar la pel-lícula de la crisi dels quaranta.

Un sopar al poble, a casa d’una amiga comuna que ha rebut la visita d’una amiga violinista per uns dies. L’amistat dels amics que t’estimen, t’aprecien, et respecten, sense ficció.

Una sortida a cavall, una excursió als llacs de la Pera, xerrant, ballant i fumant al voltant d’un foc de camp. Guionista i violinista, una nit perduts en un refugi, un dia en un hotel esperant per ser retrobats, un dia a Puigcerdà (qui ho diria, aquí, el París dels Pirineus !). El Pep Lizandre amb les seves danses a Bellver. La importància del que no es diu, dels silencis, de les mirades, de tantíssima contenció aparentment serena.

La « Love letter » del Nick Cave. S’ha fet fosc i continua plovent.

La companya i els nens arriben, sense avisar. L’altra realitat que retorna tan brutalment. Quanta quanta tristor.

Una immensa història d’amor que recorre paisatges emocionals subtilíssims, discrets, intensíssims, reals.

Ficció